DE QUÈ VA AQUEST BLOC?
Fa uns 4 anys que vaig començar a córrer, amb la meva parella. Vivíem a Barcelona i entrenàvem a Can Dragó amb l’Adolf i els seus amics. Participàvem a curses populars de 10 km, tant a Barcelona com a altres indrets, que ens servien d’excusa per fer turisme.
Llavors ens varem traslladar al Baix Camp, i varem conèixer als Obrint Traça. I amb aquesta colla es perd la noció del que és un kilòmetre. Són ultrafondistes!! Els escoltava parlar de curses i semblava ciència ficció: curses de 80, 100, 150 km...fatalito de lo suyo.
El cas és que em van anar contaminant, i aprofitant un sopar on el vi era en abundància, no sé ni com em vaig inscriure al marató de Paris (culpa del Javalee, crec).
Comesa la bogeria calia preparar-se, i van anar caient mitges. Fins el gran dia. Cinc hores i mitja de patiment i caminant a partir del km 30. Faltava preparació. Sort del Carles que... no, no em vull enrotllar, ja vaig fer la crònica aquí.
D’aixó fa dos anys. Va ser una experiència collonuda.
L’any passat varem dir de repetir això de fer turisme maratonià, i cap a Roma. La idea era brillant, i la meva ocasió per completar el recorregut sense caminar. Però vet per on, em vaig quedar embarassada. I la ginecòloga em va dir que piscina la que volgués, però de córrer res.
La Ivet va néixer a finals d’agost. Fins a 6 mesos m’he d’esperar, que el sòl pèlvic o nosequè s’ha de tornar a col·locar al lloc. I ja veurem com va, que va ser cesària.
Per al setembre de l’any que ve aniran a Berlín. És collonut: Paris-Roma-Berlín. No tinc temps de posar-me en forma. Tampoc podré anar.
I com que tanta renúncia em fot, he pensat que, total, jo ja he estar a Roma i a Berlín, però no a Nova York. Hi aniré a fer la marató.Diuen que és de les més maques.
No és només qüestió d’entrenament i pasta per comprar el billet d’avió. A més cal estar empadronat a Nova York. Xungo. Això, o fer marca a alguna marató anterior. No se quina, ni tampoc si val qualsevol marató. Ja ho investigaré.
És un bon repte.
Demà torno a la piscina. A veure què tal em va.
I PER A PREPARAR UNA MARATÓ, CAL UN BLOC?
Doncs si, a mi em cal. Vull fer un bloc freak, exclusivament centrat en el món del córrer i del meu repte maratonià. Vull anar escrivint els meus progressos, les meves derrotes, les meves idees, els meus entrenaments, els moments xungos i els moments de menjar-me el món. Al cap i a la fi, és una forma més de motivar-me, de lluitar contra tots aquells elements que ens aconsellan que més val no entrenar, que fa fred (o calor), que és molt d'hora (o massa tard), que fa mal un turmell (o un peu, o les tíbies, o tot en general), que ahir la festa ha deixat ressaca (o la deixarà per demà), que la feina esgota, que aquest llibre és molt interessant per deixar-lo ara, que plou, que fa sol, que les bruixes es pentinen..
.
Excuses en tenim de mil tipus diferents. I jo ara tinc una de collonuda, que es diu Ivet i te 3 mesos.
A més, un bloc serveix per rebre el suport i ànims dels amics, que són gloria bendita.
Que em calen milions de raons per sortir a entrenar, que per quedar-me en casa no em cal cap.
